Educada exquisidesa

Dissabte 30 de novembre 2013

La Rosa, la veïna i amiga del cinquè, la del clan de la coral, de l'escala i del Barça a cals Bardolet, m'ha enviat, me n'envia forces, un missatge que m'ha agradat. Haig de dir que em sona haver-lo llegit alguna hora, no sé a on, però avui m'ha anat bé per parlar d'un tema que tenia ganes de treure'l fa temps. No és cap cosa que m'inquieti i no em fa pas perdre el son. El son me'l dóna l'esgotament, l'avorriment i l'afortunada absència de patiment que no vagi més enllà del necessari i no sol ser tenir cap mena d'importància. No dormir, no descansar per patiments innecessaris, una malaltia de malalts que no s'adonen de la malaltia. Dèries atabalades meves. Gota de cas. La mala bava també deu fer dormir, resulta esgotadora, ho penso. La Rosa m'ha tramés un conte escrit en castellà, el intruso, la televisió i els aparells tecnològics posteriors, l'ordinador, el mòbil i l'smart phone, culpables de la manca de comunicació familiar. No sabria què dir-hi. Part de raó. No en sóc addicte. És cert que potser ha incidit en una major manca de comunicativitat a les famílies, a la societat en general des de l'entrada d'aquesta mena d'estris a les llars i als espais públics en general. Als cafès bona part del personal no parla i, si ho fan, quan reben un missatge s'atura qualsevol mena de conversa per llegir-lo i contestar, patètic. Molt cert que hi ha menys soroll, gota de fum i tot Déu està connectat a la xarxa. Hi estic d'acord, però, com sempre, mai del tot. No em crec massa que la gent abans de la televisió a les llars parlés més que ara, ho deurien fer els que ho eren de mena o els viciats de xafarderia, diria, i els altres com ara, aturats, callats, parlar justet, fer el solitari amb la baralla matant les hores perdudes, beure o, com a molt, passar el rosari abans de sopar, alguns, potser, llegien i para de comptar. La tele una distracció per a socialment solitaris, per aglutinar famílies al seu davant i apte per a globalitzar els rumors, les notícies i les ximpleries. Distreure. En deu caldre un bon ús i racionalitzar el que se'n vol veure, igual deu passar en les noves tecnologies de la informació, perillós una dependència més enllà de la simple utilitat. L'excés el trobo de mal gust. No aporto ni dic res de nou. Tot obvi. Em va plaure, i molt, ho vaig trobar d'una exquisidesa poc habitual, em vaig sentir important, que en Fernando i el seu fill l'Eduardo, quan ens vàrem veure, després de vint-i-sis anys a Barcelona, la primera cosa que van fer va ser apagar els aparells i estar les dues hores llargues del sopar per mi, per ells i per a tots. Educada exquisidesa.