Llongafollia

Divendres 1 de novembre 2013

Dia de tots sants atípic. Ni castanyada, ni moscatell, ni anar al cementiri. El món antic de les tradicions s'ensorra. No és del meu grat que això passi i no sóc pas algú massa tradicionalista, però tampoc m'empasso el primer canvi que em proposin. Hi ha tradicions que em decepciona que es perdin i es vulguin substituir per altres que no són més que una còpia dolenta i hortera del què era el dia de les ànimes al món celta. Els joves es creuen tot el que comporta espectacle i poca reflexió, l'edat o l'educació ho deu portar. Uns hi arriben pel poc pòsit cultural i les mancances educatives dels pares, altres simplement per no quedar arraconats i no ser marcats com a frikis sense adonar-se que això del halloween supera qualsevol mena de frikisme, llavors s'apunten  al seu joc mediàtic manllevador d'ancianes tradicions. Diada de pedalar. Repetició de la ruta que vaig fer l'estiu. Ara en plena tardor, més fresca i més equipats pel fred. Variant de dormir a Anglès, a la Selva, Can Massot, hostal de poble del tot correcte. Pedalar i cansar-te. Molta gent que no va als cementiris, molta. Tota fent esport. Diuen que és sa. Paisatges idèntics amb variacions. El bosc marronós i daurat. Noms de pobles i llocs molt nostrats. Un d'especial: el pla de Llongafollia aprop de Sant Feliu de Pallerols, la Garrotxa. Noms d'aquells que et fan sentir orgullós de la parla dels pares i els avis. Impronunciable pels castellans, un honor. Pronuncia agradosa per nosaltres, encara que costi de dir, quan es diu i s'escolta, t'omple. Català del terrós. Follia que no deu ser llarga, és llonga, allargassada, insistent, perdurable, emprenyadora però mai del tot, com nosaltres som, la nostra persistència deu ser llonga. Llongafollia. No diu gaire res i ho diu tot. M'ha agradat el nom.

Comentaris