Poca pena

Dilluns 18 de novembre 2013

Quin poca pena avui en Navarro a la ràdio. Cap argumentari i submissió absoluta als d'allà. Cada dia em crec més que tot això de la política ha estat una estafa i que el camí a seguir sé quin ha de ser, però amb la consciència que no m'agrada gaire res del que es fa. Esperança que la societat civil ens porti a port. Si no, malament rai, els cants de sirena dels cinquens columnistes ens estavellen contra l'escullera i s'ha d'evitar.  La política com a doctrina i no com a servei de la societat, només com a servei del partit d'idees verticals sense discrepància. El que ha passat amb el PSC i, molt em temo, que deu passar en tots els partits, ja no és vàlid pels temps que corren i per les necessitats de la societat civil. No es pot viure tan allunyat de la realitat. La societat vol altres alternatives, el problema que no sap massa quines, masses vicis adquirits en tots aquests anys, masses malfiances. Tinc clar que no podria pertànyer a cap partit. Sóc la persona menys doctrinària que poc existir, com a molt em podria creure a un líder durant un temps, algú que fos capaç de tirar el projecte endavant, llavors me n'emprenyaria, hauria de combregar amb idees que, potser, no hi estaria d'acord i em veuria obligat a discrepar. La política com l'església, o hi creus cegament o no hi entres, o vols viure de la moma o és qüestió de fe i de creure en el que no existeix, la veritat absoluta i es fa veure que la discrepància s'accepta, però no es tolera de cap de les maneres, com a molt es paga amb la marginació o en la impossibilitat de grimpar. Actualment no veig cap líder enlloc, ni un que tingui la capacitat, com ha passat a Catalunya durant trenta anys de fer-nos creure, encara que no fos veritat, que anàvem amb moto i la realitat era la d'empènyer unes escarrotxes sense rodes i molta gent s'ho creia amb fe cega i estem a on estem. El projecte nacional avança perquè el poble sembla que hi cregui, perquè troba un mur a l'altre cantó i està fart d'aguantar a aquesta gent que vota cada quatre anys, que no està al seu servei, gent que només va pels seus interessos i sempre es vincla als serveis doctrinaris del partit d'ideologies tronades, intransigents i menades per cap lideratge, sempre per un poca pena.

Comentaris