Pastes fullades

Dimecres 20 de novembre 2013

El pare va portar pastes fullades de Can Nadal i ens vàrem beure el xampany guardat a la nevera des del dia del primer parte médico. Espantats i contents. S'havia acabat una època i en començava una altra. Trenta vuit anys després sembla que ens hagin pres el pèl i que tot segueixi igual. Els de llavors han tornat a sortir amb tota la seva mala llet i els que semblaven que no ho eren, sempre els fan costat en el fonament de la rància espanyolitat. Els altres, els que ens han volgut fer creure que tot allò estava superat, ens han enganyat. Espanya, la idea, no la canvia ni Déu, hi hagi el règim que hi hagi. Suárez, Calvo Sotelo, González, Aznar, Zapatero, Rajoy ... sempre el mateix ... les reformes que es facin no valen per res ... siguin uns més amables els altres més antipàtics, la mateixa merda tot el dia. No els poso tots al mateix sac, no, no es pot fer, hi ha matisos, però el fonament és el mateix i cap cosa a fer. Uns ens enreden més i els altres, els hi agreixo, van més de cara. Monolítics i gens permeables tots. Allò va ser el règim d'un criminal, d'un genocida i no se'l censura, no s'inculpa a ningú dels que li van fer costat i en fan apologia. Els seus ministres tranquils a ca seva. Els seus els defensen. Els progressistes miren a un altre cantó. El paper dels intel.lectuals espanyols, penós, massa pendents de les subvencions, cap implicació. Quequejos i opinions tèbies a el País i poca cosa més. Els catalans com sempre, no ens respecta ningú, no ens fem respectar, a rebre garrotades i qui dia passa any empeny. Ens consola pensar que el criminal ja ens queda lluny en el temps i no ens fa massa por. Si el tinguéssim aquí, el de veritat, no el símil de l'Aznar, a molts se'ls activaria una molla al braç dret que els hi faria alçar de cop i la llengua articularia tots els vivas que calguéssin. Passaria que trenta vuit anys després no se'n recordarien, o s'excusarien que s'haurien vist obligats a fer-ho i, segur, no haurien anat a buscar pastes fullades a Can Nadal, probablement haurien anat a funerals a la Catedral per pregar pel repòs etern del criminal. No ho sento, no els perdono, els ha sortit massa barat tot plegat. Ara hi tornen a ser amb les mateixes dèries i amb la mateixa mala llet. Jo en tinc molta i no l'amago. No, no i no. Van dinamitar l'educació i la formació dels meus pares i dels meus oncles llavors i ara volen dinamitar la dels meus néts. Genocides. No em valen les excuses, i aquestes no són de mal pagador, les sento com el que són, mentides.

Comentaris