Insegura seguretat

Divendres 22 de novembre 2013

No en tinc cap record de la mort del Kennedy. Tenia dos anys. Deu ser veritat això de què els noticiaris es dediquen, més que res, a difondre notícies negatives, d'aquelles que fan emprenyar. Cansa. Una de les cares del món, també n'hi ha d'altres més amables. Avui hem sabut que el català el coneix molta més gent que abans. Engresca. Esgota topar amb gent que volen refredar les il.lusions col.lectives i incidir en la idiotització ambiental a través de mitjans manadors de certa toxicitat. Seriositat aparent i dubtosa, poc rigor i molta manipulació. De noticiaris, me n'agraden més uns que altres, me'n refio més o deu resultar que pensen més com jo. Tampoc els hi dono la veritat. Les informacions i els punts de vista mai són absoluts, mai, tot opinable i contrastable. Me n'aniré a dormir escoltant en Barril o la Maria de la Pau, o, potser, cap dels dos i seré menys lliure del que era ahir o aquest matí quan m'he llevat. Nova llei de seguirdad ciudadana, la del Gallardón o la del Fernández Díaz, tant se val, dos de la mateixa camada, impulsada per legisladors que transmeten de tot menys seguretat. Nascuts en la por, programats per atemorir i desig de transmetre insegura seguretat. Cap certesa. Por, control, malfiança esdevinguda d'un món de mentides cregudes com a certes i de fidels infidelitats. Repressió en comptes d'educació. Seguretat a canvi de poca llibertat. Engany. Com abans, com quan va morir en Kennedy. Volença d'ignorància, d'enllitar-se sense saber, idiotament tranquil i demà anar tirant sense solta ni volta. No fa. Salvats. Vetllen per nosaltres, per la nostra seguretat, per les seves i les nostres pors, per la nostra ignorància. Ens deuen voler com a deixebles d'un sálvame que no el salva ni Déu ni ningú.

Comentaris