Deu ser la bellesa amb be alta

Dissabte 23 de novembre 2013

Potser és veritat, però no m'ho acabo de creure. Deu passar que no en som massa conscients, com moltes de les coses que ens passen. En parlàvem un dia en una festa d'aniversari, d'aquestes que fan tanta il.lusió quan fas cinquanta anys. Ho puc arribar a suposar, no ho he experimentat. Em solen convidar a totes i Déu ni do a les que he anat darrerament. No en refuso cap. En una vaig coincidir amb l'avi, en Jordi, un amic d'aquells que ens coneixem des del dia que vàrem néixer. Ens portem menys d'un mes. Coincidien dos aniversaris, els cinquanta del pare i els vint del fill. Gent madura i jove, homes i dones, nois i noies ... música del nostre temps, la de finals del setanta i de tots els vuitanta, d'aquella que fa ballar. Pernil, formatge, vi, cava i gin tònics, un pèl massa d'alcohol ... Amb en Jordi molta estona asseguts parlant, feia temps que no ens veiem. Menjar, beure i parlar, poca ballaruga i tornar a seure. Antigues batalles, a la guerra encara hi som, recordar absències, dues de molt significatives i anècdotes rememorades mil i una vegada que mai deixen de ser suades per més escoltades que siguin. Molta ballaruga a la pista. Ballen els joves i els grans. La música, l'alcohol fa el seu efecte. No trobes que són més maques les noies d'avui en dia que en la nostra època? Sí, Jordi, jo també me les miro i les hi trobo, no sé si més o menys, el que passa que ens fem grans i no ens en volem acabar d'adonar. Ni et miren, no cal que t'hi esforcis. Com sempre tiro pel camí del mig, herència Prat. Riu, m'omple la copa de cava, he perdut el compte de quantes n'he begut, sort del pernil, me n'afarto. Continuem parlant, rient i, això sí, mirant la gent com balla i beu. Aviat les quatre la matinada. He donat la volta al rellotge, no em sento conscientment cansat i la son no em derrota. Estiu a pagès, és agradable estar-hi.

Comentaris

  1. O la vellesa amb v baixa! Imma

    ResponElimina
  2. Potser hi hauria d'haver una be que no fos ni alta ni baixa, una potser ja se'ns escapa una mica i l'altre no hi som. Faltaria més, estem al mig i que duri. Ramon.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada