Servei

Dissabte 16 de novembre 2013

Avui més temperat, ahir no massa. Repòs. No passa res i dia de poca cosa a dir. Un petit sotrac, no superat del tot, qui dia passa any empeny i es deixa passar. Situació general diferent. Somort. Nova situació laboral. Molt bon ambient i feina, no cal gaire més. M'arriben missatges de gent, no els entenc massa, però em satisfan per la satisfacció que mostren d'haver-me trobat, jo no m'hauria molestat mai a fer-ho, que havien fet el servei amb mi a Sevilla, ells en diuen la mili i jo adopto la nomenclatura que en dèiem a cals pares, el servei. Servir un temps a qui sap qui, obligació, romanent d'aquella mena de ritual tribal que servia de pas de l'adolescència a ser gran, a preparar-nos per la lluita, per la caça. Ara els homes poden ser adolescents tota la vida, no els cal aquest pas, és innecessari, se l'estalvien. En aquella època el ritual existia i per a molta gent deuria ser com allò de sortir de casa per a primera vegada a la vida, alguns havien passat per la universitat, és cert, però el fet de marxar a més de mil quilòmetres de casa, i estar sotmès a una disciplina rígida i estúpida, tota una aventura. A molts els ha marcat per a tota la vida, per bé i per mal, i quan et troben a la xarxa, et saluden i sento que tenen ganes de recordar bons moments i converses que vàrem tenir plegats, tenen ganes de veure't, de mals moments, tampoc n'eren tants, els obviem, i em resulta grat, encara que no hi pensi i hagi estat una etapa de la vida que no he oblidat ni oblidaré. De tot allò el  que més hem va agradar va ser l'estada a Sevilla i la sensació de llibertat encara que estès sota la disciplina militar, qüestió d'acostumar-se i donar-los pel sac tant com es pugués sense que se n'adonessin. El fet d'estar en una capital i, això sí, l'olor de tarongina primaveral del barrio de Santa Cruz recompensava moltes absències.

Comentaris