Cercant l'equilibri

Divendres 29 de novembre 2013

Hi ha hores que m'afarto d'anar a ca l'Aguilar, el cafè de Sant Miquel de Balenyà. Sempre em solen agradar els cafès de poble. Una estona, el cafè de l'esmorzar, a les nou tocades del matí. Palpar l'ambient, xerrar una estona i fer la teva. Implicació superficial. Com tot, la novetat fa gràcia, la persistència, la rutina, el dia a dia, cansa, també les companyies, sempre solen ser el mateix i no en pots esperar més. Toleres els amics, te'ls estimes i els hi perdones coses com ells te les perdonen a tu. El companys i els coneguts, això, companys i coneguts, gent no perdurable en el temps, passatgers que un bon dia deixaràs de veure i farà gràcia trobar-los i rememorar anècdotes pretèrites, les mateixes cansadament reiterades a diari. Avui se m'ha presentat un debat intern sobre la ximpleria. Postura personal radical. En certes coses se n'ha de ser. La tolerància mal entesa una futilitat. La tolerància ben entesa una necessitat. Solo pensar que els que entenen la mal entesa no entenen la ben entesa i tot queda capgirat. Visió personal. Del cafè n'he sortit una mica atabalat. Un ximple, un home que hi és cada dia, és català, votaria no al referèndum i és fanàtic del Madrid de futbol, tothom és lliure, un ximple. No el coneixes de res, però dedueixes, hipòtesi, que no passa de ser una mena d'advocat dels pobres, un savi de taverna, un set-ciències sense ciència, una mena de Pere de la plaça, emprant a tothora un to de veu més alt que la resta perquè tothom el senti i li riguin les gràcies. Cap saviesa, poca intel.ligència i minsa cultura. Tres conceptes que semblen iguals, que provoquen confusions i tramiten equívocs innecessaris. Saviesa, intel.ligència, cultura, cal fer-ne una barreja equilibrada. L'absència o poca presència de tot plegat, ximpleria, aquest deu ser el cas, ho suposo, no ho sé. Venero i m'agrada la gent sàvia, no em cal pas que siguin més o menys intel.ligents o tinguin una gran cultura, no els cal, solen ser conscients de les seves limitacions, el que comporta ser savi. Em molesten, i molt, els que són poc intel.ligents i es pensen que ho són més que els altres, ridiculesa i arrogància. Cerca d'equilibri, molt difícil, gairebé impossible, tots anem coixos en un concepte o altre. El pare, persona molt intel.ligent, amb certa cultura, pecava de poca saviesa, jo també en flaquejo i no cal  patir-ne. Patir? molt poca saviesa, s'aboca tota, com la merda, pel forat de la comuna per més intel.ligent i culte que es pugui arribar a ser. Complicat, molta diarrea mental avui, deu ser el divendres, cercar l'equilibri, se'n va aprenent encara que es tingui la sensació que no se n'aprèn mai.

Comentaris