Universitas

Dimarts 26 de novembre 2013

Fa vint anys, a aquesta mateixa hora, ja havia canviat els primers bolquers de la Berta, la meva filla. Havia tret la primera caca, una de molt negrosa, i els primers orins. A dos quarts menys dos minuts del migdia va venir al món. Era un divendres i, com ara, també m'havia llevat molt d'hora i estava cansat. La primera cosa que vaig fer, quan la vaig veure, va ser comptar-li els dits dels peus i de les mans, per aquest ordre, els tenia tots. Ara ja vola i està en fase de formació. Universitària. Futura biotecnòloga. Dels tres Fonts que han estudiat, és la segona dona que ho fa. L'avi, el pare, n'estaria orgullós, em dol i em fa mal quan hi penso que no l'hagi pogut conèixer mai. L'avi hauria volgut anar a la universitat i en Franco n'hi va privar. Ho sentia d'aquesta manera. La Berta hi va i no em suposa cap esforç, encara que valgui diners, per això treballo i ho faig de gust, el treballar i el poder donar eines a la meva filla per valdre's a la vida. La millor herència que li podem donar. M'agradaria no ser dels darrers que ho puguin fer. No ho crec. Ja ho proven, ja, i ho fan amb insídia i malvolença, molta, sabent el què fan. Ens volen burros i aturats, sense gaires pensaments estranys perquè ens puguin manegar tant com vulguin. Voldrien que fóssim com aquelles societats que sabien poc de lletra i no tenien cap mitjà per aprendre'n; la del pare, la del tiet Ramon, la de la tieta Carme i totes les generacions obreres anteriors. Els seus fills, el meu cosí, la meva cosina, jo i bona part dels fills dels cosins que no hi van anar pels motius que siguin, també hi han anat. La dreta rància d'allà i de retruc la poruga d'aquí, sembla que vulguin fer trontollar el segon pilar republicà. No em cansaré mai de dir que una societat sense educació no la puc entendre i m'estimo més no estar-hi. No deu caldre viure en un estat de ximpleria permanent com alguns ens voldrien fer viure. Vint anys i la Berta a l'Autònoma. Preparació per la vida i no em val allò de mira aquell sense estudis i els calés que ha fet; frustració en el fons, ignorància encoberta no reparada plena de complexos de tota mena i poca saviesa, els savis actuen d'una altra manera i no diuen aquestes bajanades. Els calés, per viure còmodament cal tenir diners i cèntims per anar tirant, no poden tapar mai el que aporta la formació i l'universitas, com a visió intrínseca del món en tots els estudis superiors, ja sigui com a complement vital, com a satisfacció o com a bagatge, el que dóna els llibres, el coneixement i el saber, en aquest cas l'intel.lectual, d'altres també calen i són necessàries per viure, i no es paga amb tots els calés del món.

Comentaris