La primera lliçó d'història

Dijous 28 de novembre 2013

Una aventura hacia un futuro desconocido. Una gran frase, lapidària, articulada per un gran estadista. Va més enllà de qualsevol sofisma. Gran oratòria. Argumentari impecable. Lucidesa apte per a passar als anals de la història. Amenaça directa a porucs incapaços de voler sortir del present conegut que, aquest sí, ens pot portar a un futur que no serà difícil de predir. Ahir en Rajoy, a París, la ciutat de la llum que la seva presència deu haver entenebrit. Lucidesa en estat pur. Cap ganes de seguir la seva doctrina. Passat conegut enganyós, sabut present desastrós i futur millorable seguint una altra via, la nostra. L'hi caldria, ho crec, aprendre's la primera lliçó d'història que vaig rebre, li podria ser útil, la que ens obliga a conèixer el passat per viure el present i millorar el futur. Em molesta que aquest home, com la majoria dels que ens manen arreu, aquest principi bàsic de la història no el coneguin o no en vulguin sentir ni a parlar, Ignorància i deprecii absolut. Mestres del flatus vocis allà i aquí. La vicepresidenta del govern, la Joana Ortega, la que es deu pensar que som sords o que som incapaços d'entendre-la, cada frase la comença amb una escolti, mostra dels pocs recursos oratoris no exigits a persones que ocupen càrrecs del seu nivell, lamentable. Me'n queixo, les hi fot de cavall estant quan raona públicament sobre la pregunta de la consulta, cansa, cansa i molt, estem on som gràcies al tarannà de gent com ella i els partidistes que l'envolten siguin de la tendència que siguin. No em val, per més que em facin escoltar, que em diguin que una pregunta ha de ser inclusiva i consensuada. Això no deu voler dir massa res. No ho entenc. La pregunta ha de ser clara; sí o no i ben substantivada, la resta només enredatietes. Consensuar, d'acord, remenar gaire més la perdiu i abusar del partidisme, ja no, massa trist paper ja fa la política en minúscula, la que ens afarta cada dia. Que m'ho expliquin. Poc lideratge, un plus de vassallatge. Escoltaré. No hi arribo. Manco d'estadista.