Cap a terra

Dimarts 5 de novembre 2013

Crec que no serviria gens per anar-me'n a viure a un lloc desert i no saber res del què passa al món. Absència de la realitat quan viatjo. Hi ha gent que en diu desconnectar. No ho crec, senzillament no reps informació i no fas cap esforç per rebre-la. Absència de notícies, les mínimes, poc ús d'informatius i de premsa escrita. Moltes vegades no passa de l'accidentalitat i, si la llengua del país és llatina, alguna cosa es capta, si és l'anglès el context i a partir d'aquí res de res. Millor. Felicitat momentània i idealització més o menys relativa del lloc nou conegut, figues d'un altra paner seria viure-hi i informar-te de la realitat, com aquí. Avui sulfurada a les notícies del matí. Per no gastar mai més cap cervesa Damm. L'amo, el Carceller, no pas de cognom castellà, ha estafat més de mil milions d'euros a hisenda i encara exclama una conspiració contra seva de mala fe. Amb tots aquests diners no s'hauria de retallar ni en dependència, ni en universitats i els costos de sanitat, de farmàcia i d'educació serien més suportables. No deu pas ser l'únic que defrauda, un de tants ... encara aquest dóna feina ... n'hi ha de pitjors ... diuen ... és veritat ... ens acontentem pobrament i em rebel.la que em robin recursos destinats a l'educació de la meva filla i dels joves actuals i els del futur, i em dol que, havent treballat tota la vida, pagant tots els meus impostos, tots ... sense defraudar-ne cap, pari o no a la residència, cobri una pensió minsa, la meva vellesa pugui arribar a ser penosa per culpa d'un lladre com aquest i molts d'altres, que, a més de ser lladre, encara se m'ofengui quan li diuen que ens estafa tots. La riquesa de les nacions la determina la seva consciència fiscal. Guillotina i cap a terra.

Comentaris