La sabata

Dimarts 12 de novembre 2013

A la meva estimada i subvencionada Vanguardia española avui un semàfor vermell al garrulo i poc cultivat David Fernàndez. També li hauria posat. No és de la meva corda. Em cau simpàtic i ara potser ens cal gent com ell, a la llarga, no ho sé pas. En sóc conscient. L'excusa, l'argument periodístic, poca consistència parlamentària i mala praxis institucional. Ho recolzo. Se'ls ha d'exigir més argumentació i consciència que l'excés argumentari i justificatiu, sempre es sol transformar en un mena d'exercici sofista estèril. Si s'ha arribat fins aquí, a la proliferació de plataformes, d'assemblees i de moviments de tota mena, està en la poca consistència i en la desconfiança que provoca la política en majúscules. Ens ho hem de plantejar. No es va bé si la polis no controla, la plebs pren el poder i la prole vol manar. Trontollament generalitzat. M'agradaria, ara mateix, no saber història i poder ser utòpic, viuria més content i feliç. No sóc utòpic ni idiotament feliç, només a estones i altres sense patiment i amb certa controlada amargor crítica. La política i els polítics han fallat. Els bons polítics han desertat, els dolents han restat, s'han enriquit, han llepat i han callat, tot fent cas dels dictats econòmics i comunicatius sense cap mena d'escrúpol. La plebs no se'ls creu. Què volen? El sistema econòmic ha fallat o l'han fet fallar, no ho sé capir. No em val posar un semàfor, del color que sigui, en aquest cas vermell, i obviar-ne d'altres, que sempre solen ser verds, a súbdits del súbdit subvencionat, els que ens han portat al moll encallat. No ens lamentem. Aquesta no és la manera que entenc com s'ha d'exercir el  periodisme. Estar sempre al costat dels de sempre, dels poderosos i voler fer veure que aquest no és el cas. No és això. Ahir males maneres, males praxis, cert. M'estimo més les males maneres, segons com, que aquesta mena de gent que guanyen molts, molts, diners i no tenen, ho diuen, cap mena de capacitat de decidir res i molta capacitat per encolomar el mort als altres tot mostrant actitud xulesca, espanyola i covarda, en definitiva, com el Rodrigo. No em trauria la sabata, culturalment no em pertoca, a occident no deu ser elegant, en Duran també ens ho fa saber i ens entabana amb la seva bona educació, amb el seu bon to, menys quan el perd, ens fan creure que és tot un senyor, els senyors i els covards també lloen als dictadors, no ens falli la memòria, sobretot, però si l'hagués de llançar, la sabata, a fe de Déu que ho faria a un i altre o a qui fóra, encara que se'm considerés un garrulo poc cultivat, cap i a la fi, ja ho sóc.

Comentaris