Agafar amb pinces

Dimarts 19 de març 2014

Agafar amb pinces les dades del CEO sobre els percentatges del vot a favor de la independència de Catalunya. Me'ls crec relativament. És obvi que el sentiment s'engrandeix dia a dia. Em remeto quan es va pronosticar la majoria d'en Mas a les eleccions i si arriba a ser un estudi de mercat el producte se'n va a la merda. Amb pinces. Es respira que la gent en té ganes, consciència que hi han masses frens i no pas tots de fora. Es té la sensació que els de fora ho estan fent molt malament, jo cada dia la tinc més i no em crec com poden ser tan capsigranys. Malgrat haver estudiat història i especialista d'història d'Espanya, és obvi que disposo de coneixements sobre les guerres d'independència de l'Amèrica llatina i del desastre del 98, me'n faig creus a hores d'ara. Millor. Me'n malfio. Fins i tot es comencen a adherir a la festa  els de la tercera via, aquells dels que encara me'n fio menys. Em fan molta ràbia i m'inciten instints malignes. Ara ja sí independència i abans no massa, però si ens donen alguna cosa i es pot arreglar; em provoquen angunia. Només moure's per interessos. Persones. Benvinguts, passeu, malgrat la vostra migrada ideologia, sumeu, formeu part de la societat, de la civilització. Crec que no dic res de nou que tothom no sàpiga i no sé perquè no callo o hauria de cridar i emprenyar-me pel fet que puguin il.legalitzar l'Assemblea Nacional Catalana. Una altra de les seves malèvoles rucades, l'ABC, el País i un dels nostres que semblen més del seus, el diari del súbdit subvencionat, avui un article de l'Antoni Puigverd. Apunt, indicació, tot molt ben parlat, massa subtil, es fa entendre molt bé. No tinc gaire clar si l'argumentari sorgeix de la por, de la prudència o de quelcom més obscur ... no ho sé, ara ja passo a una altra pantalla i no vull tornar a la d'abans, la que potser els hi agradaria fer-nos tornar. El president lligat de mans i peus pel full de ruta de l'Assemblea. Deu ser molt lliure de tirar endavant, no? Demano. En Puigverd sembla abonar teories vingudes de ponent enllà. No m'agrada. L'Assemblea no ha estat votada, apunta i no, no ho ha estat; sorgeix de la societat civil com a protesta, com a moviment per a reactivar el país des dels fonaments i on tothom hi pot ser si vol, davant la ineficàcia i l'encallament de la classe política votada per afrontar els grans reptes dels nous temps. El passat i la dependència, globalment, poca cosa bona ens ha donat apart de quatres monedes de Judes mal comptades, perpetuar el benefici d'unes elits que no volen deixar la mamella i abonar una premsa servil, ben parlada que només ens pot oferir vassallatge i un futur que molts no volem. Potser sí, senyor Puigverd que vivim en un núvol, que tot és una quimera, però estem instal.lats en un mena d'il.lusió  que vostè i el seu mitjà no ofereix i no pot oferir. Pantalla passada i liquidada. Només una estrafolla i una mala jugada, el que molt bé saben fer els de ponent enllà, ens hi pot fer tornar. Trist que ho vulgui gent, no sé si poca o molta, d'aquí. Ens queda il.lusió o Espanya i triar m'és molt fàcil.