Ca la Pona

Dimecres 20 de març 2014

Moltes vegades havia demanat si algú sabia l'origen del motiu de cals avis, els pares de la mare, i ningú me'n sabia donar resposta. No ho sabien i crec que no se n'havien preocupat mai. La mare tampoc. Vaguetats, suposicions i alguna resposta gota convincent. Així quedava enllestit. La casa es deia Ca la Pona a Santa Eulàlia de Riuprimer, i encara hores d'ara si vaig a Can Ton, el cafè del poble, em coneixen com en Pona. L'avi feia pous i la mare atribuïa el nom a l'ofici, no sé perquè. No hi trobo cap relació i no la te. Cap argumentació. Casualitats, ahir se'm va poder oferir una possible resposta no cercada. En Ramon Solsona parlava a la ràdio, diada de Sant Josep, dels Joseps i les Josepes i de molts dels seus derivats: Pep, Pepa, Pepet, Pepeta, Pepita, Pepito, Pito, Jepet, Jepeta, Pepona i Pona. Va incidir en el mot Pona i el què volia dir. Derivació de Josepa amb sentit propi indicatiu de dona antiquada, carrinclona, estranya, mig beata i migrada. No crec que el nom de la casa vingués per aquí; estranys, un xic, ja n'eren, beats gens i migrats no gaire. Tampoc crec que aquell terreny hagués estat propietat d'alguna Josepona, no ho penso i no dedicaré pas gota de temps a remenar registres ni arxius. Cap interès i no crec que hi hagi ningú viu dels de llavors per poder-m'ho aclarir o deixar-me amb les mateixes ambigüitats de sempre. Només em va fer gràcia conèixer el sentit del nom sense esbrinar res o poca cosa, ves.