Salari

Diumenge 2 de març 2014

Tinc la sensació que vivim en una mena de societat, i molt em temo que sempre ha estat així, que exigeix responsabilitats sempre als mateixos, als desgraciats que solem patir les incompetències dels que ens manen i ens administren financera i econòmicament. Al lliure arbitri dels mercats en diria i dels gurus de l'economia, indefinitoris i poc creïbles com qualsevol bruixot del tarot. Només ens alterem i comencem a demanar responsabilitats quan la pedregada ens cau a sobre, mentre no passa, oli en un llum i anar tirant com en Met de Ribes. Errar en el càlcul de l'augment dels salaris per part del banco de España, dient que arriba o passa de poc del dos per cent global i no que no s'ha tingut en compte la sortida al mercat dels sous més baixos. No tinc la capacitat d'entendre-ho i, si és el que em penso, m'esgarrifo. Els salaris baixos, els de la immensa majoria, no s'han tocat, estan congelats o s'han reduït en un percentatges superior al dos per cent. No entenc la incompetència dels càlculs. Si l'augment ha estat en un dos per cent aproximat, entenc, no ho sé, sense ser expert en economia i un molt mal gestor a nivell domèstic, que es deuen haver augmentat considerablement els salaris considerats elevats. Potser no és el cas ... potser. Experts, entesos errant i no se'ls hi exigeix cap mena de responsabilitat ni civil, ni criminal, ni penal, ni res. Un error. Ja deu resultar vàlid i poca cosa més reconèixer que hi ha hagut una errada en el càlcul i en l'apreciació de les dades. Una petita disculpa. Els treballadors i els funcionaris cada dia més pobres. Els empresaris honestos amb moltes dificultats per a tirar endavant. La realitat. Callar. Em costa.