Llevantada

Diumenge 30 de març 2014

Llevantada. M'he llevat d'hora. Ahir vaig anar a dormir a hores inhabituals de les que solo anar els dissabtes. No sóc devocionari de la tele. No hi solo badar gaire estona. Prejudicis. M'estimo més llegir, escoltar música clàssica o dormir. Avui, mentre escrivia l'esborrany a mà, poc després de començar la lectura de els arbres vençuts de la Maria Mercè Roca, sonava, com a música de fons, el concert per a piano de Robert Schumann, un dels que tinc més oblidats. S'adiu al dia fosc, tèrbol i plujós que fa. És un d'aquells dies que m'agradaria estar al costat del mar enrabiat. Èpica de la natura vista des de l'aixopluc del cau. Cap mena de valentia d'enfrontament. Dia ideal per asseure's al cafè, sol, sense ningú, sense cap mena de ganes de donar conversa ni d'alliçonar de la particular visió del contingut de les notícies i, menys encara, de discutir-les. Quina mandra! No sortir del cafè fins passada una bona estona, quan s'ha repassat la premsa i tenir la capacitat o la força de no emprenyar-se massa. Difícil, però necessari. Mal aniria i mal va quan no passa, quan tot sembla relliscar i el més primari està en l'anar tirant i en l'anar passant comportador de bestieses i confusions ignorants de suports a fronts nacionals frontera empurdanesa nord enllà o a Vic recolzant anglades de solucions que agreugen i cap solució. Problema. Por i idiotesa. El mal de la democràcia, els idiotes voten i el vot fa comptabilitat. Contradicció i bona fe del viure o no massa, poc o gens, informat. Llevantada per a tot el dia. Acabo escoltant temes de la Dolce Vita. Una bona manera d'acabar. Nino Rota. Itàlia, la Catalunya a l'engròs.