El Balç

Diumenge 9 de març 2014

Ahir va estar un dia particularment especial. Voltar i badar, el que més em sol agradar. Reiterar. Adoro la soledat envoltada de gent i poder sentir converses alienes sense saber de què van. Deambular. Dec ser com la mare dels darrers temps. Marxava sense rumb, no és el cas, sense consciència de saber a on anava, fins el dia que la van lligar a la cadira, pas previ a la de rodes i al jaç definitiu. No vull passar per aquest empàs i no vull que ningú el passi per culpa meva, no. Matinal a Manresa. Com quatre o cinc anys que no hi voltava. No em desagrada. Els vigatans diuen que Manresa és lletja. Localisme. Vic és maca. Se me'n fot. Vic és maca i rància, episcopal i seca com una dona poc complaguda. Manresa no resulta ni maca ni lletja, llocs sorprenents i altres molt sòrdids, és veritat. Resulta més bruta i abastable, més proletària i menys pagesa, més solidària i menys egoista, més laxa i no tan dogmàtica, els senyors són senyors i els obrers obrers i tots han de cercar l'equilibri sense masses vassallatges. Sensació personal sociològica d'estar per casa rebatible en tots els aspectes sense cap argumentari científic. Jornada de portes obertes a l'escola de la Cristina. Fixació de visitar el carrer medieval del Balç i la Seu restaurada. Nucli antic molt malmès i mal cuidat. M'agrada l'enramat de carrers i carrerons. Comarca massa deprimida. Vic sembla de postal. A Manresa molta feina a fer. No pintaria cap façana, només picaria la pedra i la deixaria al descobert. Donaria caràcter medieval restaurat al barri. A Vic hem volgut anar més enllà de l'autenticitat. Els que manegen urbanisme i el patrimoni històric es dóna la casualitat que els conec, en penso el que en penso i d'un en concret ho tinc molt clar; a Manresa no n'és el cas, evidentment. Localisme tòxic. Visita al Balç i a la Seu que recomano. Restauració, més o menys, reeixida de l'entorn, del barri abocat al Cardener, a la Cova de Sant Ignasi i a la Balconada, herència nefasta de l'especulació d'els anys seixanta i setanta. Viure, visita compartida amb un senyor de la dreta de l'eixample, de Barcelona, membre de l'Assemblea, un cafè asseguts en una terrassa de la Plaça Major, petita i recollida, davant de les parades dels verdulaires i dels brocanters, davant de l'Ajuntament, aquell on es van constituir les Bases, les de Manresa, les del catalanisme conservador i burgès. Conversa.