El valor de les imatges

Dissabte 1 de març 2014

Moltes paraules no calen i les imatges ho solen dir tot. Instantània periodística molt bona. Gestos significatius. Retorno amb la negativa de l'Àlex Fenoll de no voler saludar al borbonet. Reflex de saber com estan les coses i de quines són les postures. El ministre d'indústria, aquest que no fa res perquè les indústries més productives surin i puguin accedir al crèdit i sembla que ho fa tot perquè les empreses de l'IBEX vagin bé, les d'allà i les d'aquí. Suport implícit als que formen part d'aquella colla, la majoria imputats, que van a sopar a casa del Conde, el súbdit que s'aguanta per les subvencions que em fan pagar sense voler ... bé ... això són figues d'un altre paner que ara no venen al cas ... només cal veure la cara que fa volent dir como se atreve a afrentar al heredero de la Corona i el borbonet, malgrat la bona educació rebuda, no pot amagar l'agressivitat envers el súbdit i sense poder portar-lo a la forca, com hauria passat cent anys endarrere. Insuportable. L'empresari, desafiant, se'l mira als ulls, no com un súbdit, més aviat com un home, cosa que jo segurament no hauria fet, l'hauria saludat tot maleint-l'hi els ossos. Insofrible pel borbonet. Dignitat. Poca lectura dels d'allà. Molts nervis, molta histèria i pocs recursos, la por, els sopars a cals de sempre i la força. En Mas, m'encanta, es rasca el bigoti, el gest que hauria fet jo en aquells moments; molt català i pensaria ... quins collons ... strangers in the night.