Altres drets humans

Dimecres 5 de març 2014

Conscient de la tendència a esverar-me i sé que poques vegades perdo els estreps. Intento comportar-me en les pautes més comunes de l'educació en el sentit més ampli del terme, però reconec que em sulfuro quan reclamo guillotina pels responsables que ens han portat al desastre actual. Les lleis actuals semblen ser inútils. No els hi fan res. No els hi passa res i encara pitegen. Lleis fetes a mida pels estafadors i els farsants. Guillotina en sentit figurat, en el sentit d'aplicar la llei i deixar-hi de pensar. Atabala. Arribo a pensar que potser estaria bé que s'apliqués literalment en tota la seva amplitud en més d'un cas. Extremisme. Políticament incorrecte. Sé que va en contra dels drets humans. Més d'una vegada se m'ha dit, no cal, en algun sopar passada la tercera ampolla de cava i alguna de vi. Més d'acord no hi puc estar, ho comparteixo, vulnera el el primer dret humà, el de la vida, però, al meu entendre, en un únic sentit, en el de la vida mateixa i no es valora o no és té en compte que, aquests energúmens, amb les seves martingales, ens empobreixen, ens fan emmalaltir, ens neguen l'educació i el poder arribar a viure una vellesa digne. Ens neguen la vida i ens remeten a una mena d'existència sense suc ni bruc. Drets humans? Aquests en deuen ser uns altres, els que no s'han de tenir en compte, els que se'n pot prescindir pel simple fet que es viuria massa bé ... No entenc res, només començo a tenir clar que els voldria figuradament guillotinats i em sap greu pensar d'aquesta manera. No hi puc fer més. Els altres drets humans no compten. El primer, el de la vida, una casualitat, un espermatozoide fecundat dintre un òvul i a partir d'aquí vida, poca cosa més. Filosofia d'estar per casa.