I encara més

Dissabte 8 de març 2014

Cadascú amb les seves dèries i sempre vinculades al seu dia a dia. Malgrat les aportacions de la lectura, de la informació, de la tertúlia, el món se'ns sol reduir a l'àmbit purament domèstic. Els mestres a l'escola i als alumnes, els metges a l'hospital i als malalts i els obrers a la feina i a les petites vivències seves i dels companys, i tots castigats per la reforma laboral del gobierno de la nación. Ens afecta massa, dubto que fóra necessària del tot i en desacord que s'apliqui d'aquesta manera salvatge i indiscriminada. Poden fer el que volen, els hi han posat en safata de plata. Ho aprofiten i molt pocs es mobilitzen. Un antic company que es va quedar a l'atur provinent d'un tancament i de vàries reestructuracions, amb la dona en la mateixa situació i dos fills relativament petits, quaranta anys llargs, voluntariós i treballador, amb feines precàries des de llavors, em feia saber que se li suspèn el contracte perquè la feina ha minvat un xic; i si la setmana que bé la feina remunta, torna dos o tres dies o els que facin falta ... Haure d'anar, em diu, als serveis socials a demanar menjar si dura gaire tot això. Passa, em tornava a dir, que caure en mans d'aquesta gent empipa, què hi vols fer? Si tenen dues barres de pa seria lògic que una per tu i l'altra per un altre; se les queden totes dues i et donen un crostó i et fan creure que et fan un gran favor. M'ho deia tranquil i serè, amb saviesa i no s'ho deu passar gota bé. Jo ho hauria dit indignat i molt, molt emprenyat. Entenc l'actitud, fins i tot l'argumentari, li dono bona part de raó, la seva, evidentment, tampoc sé del cert si és la veritat. Trist i em demano el per què encara en volen més? ... de reformes. Podrits.