Panòptica

Dijous 13 de març 2014

No hi havia caigut. Ara mateix una d'aquelles ximpleries que em venen al cap el dia menys pensat. L'aprofito. Deu ser que som dijous, el dia més crític de la setmana, aquell dia que mai sé massa què dir i el que em fa més mandra escriure. Parlaré de la visió, com que no sé què dir, panòptica de les places majors àmplies de les ciutats, dels pobles i de les vil.les i que no deu tenir gaire a veure amb els passejos i amb les rambles. Està bé, un tema com qualsevol d'altre. Incidència directa en el tarannà de la gent que hi viu i en els seus comportaments socials. Una ximpleria. Diferenciar plaça, passeig i rambla, la gent que hi deambula i els hàbits mostrats en cada àmbit. Diferent manera de viure i d'entendre el món. Quin lloc d'esbarjo m'agrada més? Tots i cap. Segons el què es vol, segons l'ús que se'n fa, segons l'afectació o la importància que se li vulgui donar. Relatiu. Els llocs on la gent passeja o rambleja, la rigidesa, el control social són més laxos, segur. A plaça tothom s'hi troba i tothom s'hi sap. Concentració controlada, encerclada; et veuen, et poden veure i saber tots els pets que et tires, massa de poble, de societat tancada negativament acollidora. Et controlen, no et perden de vista. El passeig i la rambla, espais llongs, vas i tornes, et veuen quan vas i, si estàs de sort, et veuran quan tornis i, com a molt, suposicions del que hagis estat fent entre l'anada i la tornada. A plaça res a veure. Concepció panòptica i de protecció mal entesa del món i de la vida. Encloscament.