La farsa

Diumenge 15 de març 2014

Farsa parlamentària sobre la pobresa. Els més dropos saben, ho crec, quines podrien ser les solucions. Conscient que no es farà gaire res i que sol passar sempre. Uns agafen els recursos que els manquen als altres i en viuen bé sense cap mena de remordiment. Qüestió de contribució i de repartició equitativa segons contribució. Senzill i sol ser la mare dels ous de tot plegat. Fórmula lògica destrempada per l'ocultació i l'evasió. Dos factors no computables d'arrel maligne i que ningú, els polítics del tot, gosa imputar, jutjar, ni condemnar amb majúscula contundència. La culpa? De tots i de nosaltres, a títol individual també, ningú es mou fins que no li afecta. Mirar a dreta i a esquerra i poc frontalment, només quan ens venç el temor de l'afectació. Curar i no voler prevenir. Pobresa moral, com la misericòrdia, la més infecte de totes. El problema no es talla mai d'arrel, fa por o la filosofia del qui dia passa any empeny. Sublimació de la pobresa no material, la més tòxica de totes. Trobo lògic que se'n fotin els que ens hi han portat. No els hi fan ni els hi passa res. La majoria dels mortals callen a la cara i remuguen a l'esquema. Els deu resultar còmode als potentats de l'acumulació de capital això de finançar la farsa i als farsaires parlamentaris. Comprats i venguts. Sensació. Avui molt breu. Apunt.