Més enllà del relat

Dissabte 15 de març 2014

No és pas la primera vegada que dic que no sóc massa lector de best-sellers. Escadusserament en llegeixo algun. Ara mateix, em fa vergonya no haver-ho fet abans, estic llegint el metge de Noah Gordon. M'agrada? No em desagrada i ho deixo aquí. Als llibres hi cerco quelcom més que vol anar més enllà del relat, com en la música, hi vull cercar més del que m'ofereixen, quelcom més íntim i difícil de definir. El relat m'està bé al cinema, el que passa en la pel.lícula que se n'ha fet, acceptable, bona i força fidel. Entreté. Relat i cinema, un bon matrimoni. La literatura una altra història. Prejudicis o opinions personals, no ho discuteixo. Tampoc sóc lector de novel.la negra. Alguna vegada me'n cau una a les mans i no la desaprofito, la llegeixo, em sol agradar o no, la critico més o menys i solo tardar força temps a llegir-ne una altra. L'Imma, afeccionada a aquest tipus de novel.la, em va deixar a cada cual, lo suyo de Leonardo Sciascia. Una història que es llegeix en un viatge d'anada i tornada en tren de Vic a Barcelona i encara et sobra temps. Final difícil de deduir perfectament lligat i lògic, sempre amb el dubte del que pugui passar, passa el que potser hauria pogut passar i acaba passant amb la sensació que el desenllaç hauria pogut ser qualsevol d'altra inversemblant. Capacitat de sorprendre i veure com ha de costar lligar tot allò en cent cinquanta pàgines mal comptades. Ha estat d'aquelles coses que no saps perquè, i no ho sabràs mai, va més enllà del relat, valor afegit, el que m'agrada cercar i em fa falta trobar, l'afegitó.