Remei de iaia

Dimecres 26 de març 2014

És evident que no en saben gens per més estudis que tinguin. Cap mena de sentit comú ni de mà esquerra. Solo pensar que els castellans que manen semblen tots iguals. Només ho semblen. No ho deuen pas ser, segur, però els diferents no surten enlloc i, quan en surt algun, pocs l'acompanyen i si defensa als catalans, el comencen a atracallar de tal manera que deu optar per deixar-ho córrer. Origen d'una sensació personal. Cap prejudici. El tribunal, aquest que ens vetlla l'ordre dogmàtic constitucional, si que ens en té, de prejudicis vull dir, i, pel que veig, molts, masses. Quin neguit de fugida, cada dia, cada hora, cada minut, cada segon ... més intens. La prudència, la responsabilitat i el sentit comú m'encallen la presa. Fer-ho ben fet, deu caldre, i donar suport al President, el que ha triat democràticament el poble, per responsabilitat. Hi haurà un límit. I encara hi ha gent que dubta, de què? Déu meu! Els que no ho volen i ens obliguen a acatar les lleis i els arbitraris dictamens dimanats de sentències de dubtosa objectivitat i els tenim pasturant per aquestes terres, els receptaria la mateixa metzina que ens fan prendre. Ho faria el dia que siguem independents. Remei de iaia. Noves normes, normes lleis i similar convivència que s'hauran d'acatar tal com volen que acatem les lleis que ens venen de Castella, hereves d'aquell Decreto de Nueva Planta encara no derogat. Seria tolerant i els deixaria fer el que no em deixen fer: decidir. Sí, els deixaria decidir. Cap dubte: decidiu si acateu o no el nou ordre establert. Si acateu, com el comú. Si no voleu acatar, seria lògic que abandonéssiu aquesta terra ingrata que us acolliria i començar a fer mans i mànigues perquè us rebi la vostra nova vella terra que a tota hora venereu amb tant d'amor. Més d'un us acompanyaria de la maneta al lloc on voleu posar fronteres i us faria fora. Jo em quedaria a casa a gaudir del nou país i del nou ordre. No m'interesseu. Seria un bon remei de iaia políticament incorrecte, però tampoc cal mostrar gaires miraments amb personatges que mai han brillat gaire per la seva correcció ni per l'interès general.