Privar

Dilluns 17 de març 2014

Concert en la menor per a violoncel i orquestra de Robert Schumann, interpreta Jaqueline Du Pre i la nova orquestra Philarmonia la dirigeix en Daniel Baremboim. Vinil. Dels més antics que tinc. Avui al migdia al concert de Catalunya Ràdio, l'orquestra del nord d'Alemanya. És un dels concerts que més m'estimo. El considero com un regal a l'oïda. Diuen que tècnicament no és gaire sofisticat i que molts intèrprets no els interessa  pel poc lluïment. No en tenia ni idea. Em passa com el que els pot passar a milers d'infants d'aquest país, els de l'altre, ponent enllà, se me'n fot, la veritat; ara que s'havia introduït la formació musical a les aules i les escoles de música funcionaven força bé, se'ls vol privar d'aquest aprenentatge. La música reduïda a l'àmbit privat i per qui se la pugui pagar. Vaig ser dels que no vaig poder lligar gaires notes al pentagrama passat del sol la sol si sol del frère Jaques bufades a la flauta. No em vaig criar en un ambient gaire sofisticat, afanys dels pares a treballar i a tirar endavant. Em dolc de la incapacitat de no poder captar les subtileses tècniques, com a molt només sé si m'agrada o em desagrada, si m'emociona o m'irrita i para de comptar. Trist. Regressió, tornar enrere. Gent dolenta. La formació musical no considerada necessària. Privar de la possibilitat d'obrir nous registres mentals. Ho volen tallar. No cal ensenyar res. Sembla que l'objectiu estigui en proporcionar legions d'orcs i de trols ideològicament neutralitzats com es va voler fer en aquells temps grisos. Recordo com a vivència inconscient que ens van privar de saber història i amb la voluntat que se'n sabés només una. Cap d'altra. Privar, sempre privar.