Tres pàgines

Dimecres 12 de març 2014

El Rouco ho ha deixat. Home sinistre. Més enllà del concepte del bé i del mal. Sense conèixer-lo, personatge dolent. Cristià de baptisme, com jo mateix, i em temo que no pas de fets. Suposició. Estrany. Semàfor vermell. Volen que bufin nous aires al Vaticà. No ho crec. Ho volen. Només em va caldre escoltar al nunci per ràdio. Poc franciscà l'home, no gaire. Diumenge al diari del súbdit, tres pàgines dedicades als nous aires. Excés, ho penso, ho crec i no ho comparteixo, com tampoc vull que ningú ho compateixi amb mi, no és necessari. Qüestió, més que de conviccions, de creences i de deixar viure. Voluntat de canvi? Segur que hi deu ser i sentida fins i tot. No deu costar gaire si ens mirem els precedents i al què estàvem acostumats fins ara. A vegades, i en sóc conscient, que el valor de les paraules i el seu significat no sol ser el mateix per a mi com ho poden ser per a un tipus de gent que pensin diferent de com penso jo i els mateix els hi deu passar respecte a mi. Lògica. El terme reforma l'entenc com a canvi gairebé radical d'una situació considerada caduca. Començar de nou i crear una estructura que remogui els fonaments encara que en conservi l'estructura i la façana, més igual. Reformar no vol dir el mateix que retocar, és clar que no i no em valen ni  la sinonímia ni les dobles interpretacions. Que es deixi l'essència? Com aquell ... Variar poc i fer veure que s'han fet canvis, tot a mitges i les mitges mai són plenes. Netejar i prou. Maquillatge estètic d'entreteniment i els comptes aviat són fets. Tres pàgines, les tres primeres. Em sobta. A les tantes de la matinada, quan encara no ha sortit el sol, a un quart de cinc, per ser més exactes, esmorzo, repasso els titulars del 3/24 i del 9TV tot fent zàping i em trobo que tots els dies de l'any, siguin feiners, festius o festes de precepte, als canals del súbdit, i no m'ho ha dit cap amic, ho he vist, surten dones conilles de pèl a pèl i algun duet lèsbic poc o molt escaient. No m'està bé ni malament. Doble moral, la de sempre. Abans la pela era la pela i ara manen els euros. Moral molt volàtil, interessada o perversa, ves a saber. M'ho faig jo, no ho sé i se me'n fot. Aparença. Transgredir el sisè manament de la llei de Déu, una anècdota, com qualsevol d'altra. Tres pàgines. Una capa de pintura. Tot igual.