Legítim

Dimarts 24 de març 2014

En Margallo n'ha encertat una. Ha dit que en Suárez hauria fet el mateix que està fent en Rajoy pel què fa al procés català. Ho crec. M'he afartat de tantes adulacions, de tantes llepades i de tant sentimentalisme carrincló. En Suárez se'l podria considerar un polític de certa categoria; força més de la que tenen molts dels d'ara, tampoc costa gaire. Heroi de la transició i de l'assimilació de les dues espanyes? He sentit que més d'un ho deia. Molt em temo que no ha estat ben bé així. Es va trobar enmig del merder, és cert i va haver de tirar endavant. Se'n va dir transició d'aquesta mena d'encanteri de voler fer veure que canviaven moltes coses, moltes van canviar, l'essència, el poder, amb totes les seves lletres, s'ha vist que se'l van quedar els mateixos aquí, allà i arreu. Potser m'equivoco. Modernització tenint en compte que es venia d'on es venia. Diuen que va comprendre als catalans i no crec pas que els entengués gaire. El vaig viure i poc després del cop d'estat, amb en Calvo Sotelo de presidente, a Sevilla a capitania envoltat de generals, coronels i tinents coronels d'estat major que no eren pas feixistes, simplement eren franquistes. Panorama històric interessant el que em va tocar viure. Solo creure que va estar un presidente capaç, conscient o inconscientment, d'oblidar-se de tancar ferides i optar per un oblit mai oblidat. Estem a on estem. Difícil. Ara el llepen i el lloen els que el van fer caure i els de sempre, els cercadors de terceres vies perifèriques, aquelles que porten al topall de la via morta, la que no porta a enlloc i el posen com a model i com a exemple. Descansi en pau i que la història li doni el lloc que li correspon. Legítim.