Història cíclica

Dissabte 22 de març 2014

Història cíclica. Tendència a ensopegar sempre amb la mateixa pedra. Sembla un tòpic i no ho és. He tornar a llegir els indiferents, d'Alberto Moravia. No em convenia. Mostra d'una societat prebèl.lica i abúlica, semblant al que pot passar als nostres dies. La història sempre es repeteix. També va ser una època de grans canvis i de grans transformacions. Canvis i conservadorisme, por i rauxa ... pautes que condicionen als personatges del relat i a altres de forces sectors socials, vinguin del substrat que vinguin, que mai farien canviar el món i cap mena d'interès perquè les coses canviïn. Tendència a acusar de radicalitat al canvi i els que el volen portar a terme. Por al fracàs, por al perdre sense arriscar res, cap esforç a la millora i mestratge d'aprofitament quan la millora s'ha aconseguit i arriba. Camaleons en estat pur. Com el tertulià de ràdio panxacontent poruc de perdre el seu estatus, molta liberalitat fins que no li toquen la butxaca. Mai és radical, ho són els altres, i, si ho és, en mesura calculada sense fer el ridícul, instruït. Com tothom si fa no fa. Moravia relat magistral sense crítica de l'anar passant, de viure trifulgues amagades, façana honorable i tot amanit en bones paraules d'educació exquisida trencada barroerament quan et trenquen el motllo existencial gent de no tanta honorabilitat no calguda i no mostren, no els cal, una vida tan ensucrada i recolzada en la realitat del diari en el sentit més pur del terme. Actual. Aquesta lectura no em calia, m'apropa massa a la realitat actual en tots els àmbits que em toca viure. Bé com a exercici i rememoració, res més. Aprenentatge literari. Cerca d'altres motivacions que potser no tinc i que no cerco amb intensitat. Dec ser un xic moravià o em passa que la literatura incideix massa en la meva vida i no n'abasto el bé o el mal intrínsec. Dues línies en paral·lel que no s'haurien de trobar, com a molt aspar-se i creuar en comptades ocasions.