Verisme

Divendres 28 de març 2014

Divendres. Em solo preguntar si aguantaré gaire temps més aquest ritme. Començo a entendre la curta vida de molta gent del meu entorn que m'he estimat i m'han estimat. El que és un penco, el que només s'estima a ell, allarga, la resta treballar i només treballar. Certa irracionalitat i no val la queixa, no serveix de res. Teoria cruel. Saturat. Ganes d'estirar-me al sofà i quedar clapat. Em convé repòs i no el sé trobar. Problema personal. Estic escoltant el duet de l'engany, el de l'amor sincer de la dona i el de la calentura de l'home, les dues natures o la vida, tot deu ser una mena d'engany ... la religió, la realitat, les il·lusions ... el que ens fa viure, tirar endavant i fa prosperar a la humanitat. Ves a saber. Miratges del desert. Duet del primer acte de la Madama Butterfly de Puccini, el compositor de Lucca. Inspirat, gairebé fa plorar. He vist a molta gent fer-ho al Liceu. Temàtica universal, la cerca de l'imaginari en forma d'amor impossible, ideal inaconseguible i divergència d'interessos eterns. Verisme. M'he deixat emportar per la lírica i el tornaré a escoltar sense por a quedar adormit. M'esplaiaré i em deixaré de cabòries, d'esgotaments lògics, d'estar malhumorós i de no perpetuar aquella sensació de pensar què hi fots aquí. Afortunat de gaudir de la sensibilitat de poder-m'he submergir en aquest univers musical. Agraït de poder escoltar un dels millors duets d'amor d'òpera i emocionar-me i, sí, segur, és un engany, però també deu ser bo enganyar i voler viure una mica enganyat, la vida seria massa dura si tot fora veritat. Ximple. Verisme. Cruesa excepcional.

Comentaris