Formalisme

Dimarts 25 de març 2014

Cap emboirat, gens malhumorat i cansat. Està núvol, venteja i fa fred. Excusa ideal per a no agafar la bicicleta i quedar-me a casa. Em posaré el pijama i m'afaitaré. He començat a escriure i a escoltar la sisena de Mahler. La combinació de tot plegat m'està bé. Cap ganes d'anar enlloc. A les nou seré al llit sense en Barril. Alçar el nòrdic sol com sempre i sense ningú que m'hi acompanyi aquella hora. Com ha anat el dia? Ha arribat la Cristina i m'ho demana. Com sempre, solo contestar. Formalisme estalviable. Intentar viure sense gaires ensurts. Evitar caure en patiments i mal de caps inútils, centrar-se en el treball, en les petites coses, en el dia a dia. Acomodament d'inspiració petit burgesa inclòs en un món del tot previsible. Poques emocions, potser tampoc en calen tantes, però alguna seria bo que s'aturés. Sempre sol ser el mateix, les mateixes bromes, pautes horàries estrictament establertes i el mateix ordre atabalador per la mancança d'atabalament. Contradicció. Encovat en el meu refugi, embotit en les meves hores guanyades i amb històries imaginàries, escrivint i escoltant Mahler, sense sorolls, el parc és buit, només música i paraules encadenades. Poca estona, sopar i caure al jaç, com ahir, com espero que passi demà, l'altre i el de més enllà. Com sempre i amb l'eterna esperança de rebre petits esquitxos que comportin el doncs avui m'ha passat ... la resta sabuda, com cada dia, com avui. com demà.