Així anem

Dimecres 29 de juliol 2014

Parlar i comentar a tota hora el mateix. En Pujol. No em cansa. Inexacte. Torbar i enutjar s'ajusta més al fet. Massa gent que opina, jo mateix, i opinions que els hi podria arribar a concedir l'honor de pixar fora de test, esventades a la plaça pública sense cap mena de meditació, emprant els instints més bàsic del poc enteniment del qui les manifesta. Avui a l'hora d'esmorzar, m'ha sobrat escoltar que en Pujol ja té la vida solucionada, la seva, i la dels seus fills. Cert. Solucionada o desgraciada? Solucionada en el sentit de tenir els diners afanyats i en podrà viure. Quin pensament més pobre i, em fot, més català. Així anem. Diners, diners i afanyar. Aquella mentalitat de pobre genèticament consolidada, s'hagi viscut com s'hagi viscut. Tant se val. Afanyar ... que trist . Poques ganes d'escriure i voler acabar els germans Tanner, Walser, un món molt particular, interessant i no pas massa optimista, tampoc depriment, senzillament immers en una mena de somnia truites del tot necessari per fugir d'aquesta de vida massa endreçada, sense esser-ne gota, que ens volen fer viure. Paro i me'n vaig a llegir o a mirar boulevard du Palais amb un elevat percentatge que quedi adormit al sofà faci una cosa o una altra.