Perles

Dissabte 19 de juliol 2014

No hemos hablado ni hemos hecho bromas. No tenia ningún interés en hacer bromas. Necesito que me dejen tranquilo. Nosostros a lo nuestro. Perles. Ahir no vaig escriure, però havia escrit l'esborrany. Més em va valdre. Serenor. La que puc arribar a tenir de natural sense saber mai si és la més idònia. La meva. Tarda de dissabte voltant per Enric Granados Balmes, Rosselló, Paris, Londres, Passeig de Gràcia, Rambla. Carrers. La capital. González. President de la petita i mitjana empresa catalana que es reuneix a la Moncloa amb en Mariano i no parlen del que diuen defensar aquí per a no ferir sensibilitats. Patètic. Insultant. Poden ferir la meva, encara que no els hi dono la capacitat de fer-ho. Comportar-se davant de l'amo com voldria que es comportessin els seus treballadors davant seu: arrossegats i amb la dignitat més avall del terra. Broma. Perla. El que hom vol ser no és cap broma, és molt seriós i pidolar sabent que les promeses mai seran complides, una estupidesa. Etzibar perles d'aquesta mena, una broma de mal gust. No adonar-se que la seva queixa, el seu gemec, el seu empobriment, el meu també, sorgeix de totes les reformes hagudes i per haver d'un temps ençà cap aquí, de semàfors verds, de recolzaments dretans catòlics i hipòcritament interessats pel bé comú, de perversió amanida que escura les butxaques, la que aprima les comandes i que l'amo, com ell mateix amb els seus treballadors, va a la seva i se li en fot la resta del món.