Smücke dich o liebe seele

Dimecres 16 de juliol 2014

O estimo la teva ànima Smücke. No sé ni un borrall d'alemany. El traductor. No resulta massa entenedor. Un preludi de Bach, potser el que conec més i més m'estimo, famós, per a orgue. Concert a la parròquia del Carme de Vic. Església il·luminada. Festa grossa. Peces de Bach, Brahms i Mendelsshon. Públic eclèctic. Gent interessada i molta, segur que més, a visitar i a celebrar la festivitat. La flor i nata del vigatanisme antic. El temps retrobat. Creients de naixença i no sé si pas massa reflexionada. Opinió, com totes, personal. Comoditat del viure, el que deu convenir. Deu fer feliç, cap i a la fi, el que importa. Envejables. Ressonància deficient quan entraven els greus i molt bona interpretació. Un tal Albert Tió, de Tona, jove. No el coneixia. Grat escoltar orgue. Instrument peculiar que poques vegades escolto a casa. Em passa com amb el jazz, el flamenc ... em cal l'ambientació, l'entorn i el Carme idoni per la sobrietat, pel tenebrisme elegant de les seves parets, per les pintures, pel pobre barroc de l'altar i per les escrostonades pintures del cambril de la verge del mar, vés a saber pintades per qui. Barroc de poc valor, testimonial, d'època de derrota, de desfeta i de feina reparadora. Un mèrit. Assossegat. Intimisme. Petit contacte amb la transcendència, amb la que no hi puc creure i que m'hi pot arribar a transportar la música i animar el que sempre fa falta, la seele.