L'espavilat invisible

Dijous 10 de juliol 2014

Invents que canvien la història, facilitadors de vida, complicadors d'existències, importants i necessaris. Bàsic per a poder fer la simplicitat més simple, redundància,  i que malament es deuria viure abans sense poder-se'n servir. Vida més tranquil.la. Una quinzena d'anys enrere només t'emprenyava a casa el pesat o la pesada per dir-te el mateix que t'havia dit no pas més d'un quart d'hora abans i para de comptar. Ara et troben a lloc més comú de l'antiga comuna, on reis i plebeus fan el mateix. La merda del telèfon. Ell i jo no som gaire amics i m'hi avindria més si només ens ocupés la necessitat i el que pot arribar a ser urgent, la resta, prescindible. No és el cas. Ens passa com amb la canalla, quan et reclama, el telèfon, passa per davant de tot. Fa temps en vaig parlar, però anava més per les noves tecnologies de la informació. Un xic el mateix. Un rampell que ha sorgit més enllà del pensament. Revisió mèdica de l'empresa en una mútua. Haver d'omplir uns papers. La recepcionista m'ha volgut explicar tres vegades com s'omplien i a on havia de signar. Interrupció triple. Telèfon. Deixar-me per no atendre'm i atendre a l'espavilat invisible. Prioritat i, jo, que era allà, que m'he desplaçat, plat de segona menja. D'un pèl ha anat com no l'agafo de l'orella de la recepcionista i engego al que no veia a prendre pel lloc on seuen a la comuna. No ho he fet. No ho faig mai. Dedicació absoluta a omplir els impresos no explicats. Acabar i, abans de donar-me les gràcies o les indicacions de rigor, una quarta sonada. Poca cosa a fer. Un benaventurat, com jo, que s'esperava al taulell, me l'imagino passant el mateix rosari per culpa d'una mena d'espavilat invisible que li passava pel davant sense moure's de ca seva.