Habsburg

Dissabte 12 de juliol 2014

Dos quarts menys tres minuts de nou del matí i missatge de l'Imma. A la 2 de televisió espanyola, la cinquena de Mahler. No hi penso mai. Ho sé. Els dissabtes posen concerts des del auditorio de Madrid. Color ambiental envoltat d'aquella grisor identitària de les emissions de la televisió pública espanyola. Anacronisme. A tall de curiositat i impressió personal. Toquen molt bé i la música s'ho val. Adient al moment que ens toca viure i al centenari tràgic iniciat el vint-i-vuit de juny i esclatat al vint-i-vuit de juliol, precisament el dia de la mort del pare. La primera guerra mundial, la gran guerra, que no cal confondre amb la guerra gran, un altre segle una altra història. Música de temps tèrbols, de canvis, de crisi, i no pas econòmica llavors, però sí moral i de valors, d'identitats, d'esclat de nacionalismes perifèrics que es volien reivindicar i que, a hores d'ara, fa molt de temps que són estat. Coincidència. Viena. Músic jueu. Viena, cosmopolita, no pas com un Madrid molt concret, un que mana massa, i com una Barcelona de moltes cares, de molts matisos, com passa en la música de Mahler. Tonalitats hongareses, eslaves, romaneses, vés a saber d'on més, afegitons d'un imperi intolerant que va poder viure en la decadència d'una tolerància, allunyat dels que han estat, molt temps enllà, imperis i que de la intolerància n'han fet filosofia de vida. Parlem de dos mons: Viena, Madrid i d'un món més fariseu, Barcelona, potser. Idealitzacions. Prejudicis. Possible. Allà encara s'enyora. Habsburg, llinatge autoritari i lliberal. Poc a veure amb el tarannà dels encara nostres monarques, els Borbons. A França decapitats. A Barcelona, la burgesia els defensa als tribunals, el poder de la pela i la premsa subsidiària els llepa. Prejudici.