No en sóc devot

Dimecres 23 de juliol 2014

M'ha semblat escoltar que la música catalana més venuda han estat el compactes de la marató i el de les caçons del the happy day. També han tingut molta sortida els dels grups de folk i de pop. Previsible. No sé què pensar sabent massa el què en penso. Formo part del percentatge que vaig comprar el compacte de la marató i no em desagrada, la veritat, amb la consciència del que compro, del que tinc i del que escolto. Crec no contradir-me. També conscient, sense misericòrdia, que cal col.laborar. No totes les misses han de sortir de les arques públiques. Viure immers en una dinàmica social, intentant que no t'arrossegui, que no t'empatolli més del compte i que els arbres no et deixin veure el bosc. Ni la més mínima capacitat de decidir sembla que es vulgui. El que et donen i el que t'ofereixen. Llibertat enganyosa d'elecció consentida. Distracció. Passar l'estona. No pensar. Evadir-se. El pensar massa fa ser burro deien els vells i el pensar poc o gens vés a saber què fa ser. Els manel encapçalen el rànquing. No en sóc devot. Lletres que em crispen A contracorrent. No hi puc fer més. Em quedo amb Beethoven. No evoluciono.