Posa't guapo

Dimarts 15 de juliol 2014

Quan es fa una festa, quan surts ... sempre tendència de que et diguin posa't guapo. No. Els deus ser molt lleig quan hi ha la necessitat de dir-ho. Frase feta. Dita. Si el guapo o la guapa són guapos cap necessitat de posar-s'hi, ja en són. Si predomina el ser lleig o lletja, ja es pot anar fent, com més pimpollat més semblança a un lloro, a una rampoina de revetlla o a un mico filós. Qüestió d'estètica, de saber-se adaptar als encants o als desencants personals i mostrar-se tal com s'és, guapo o lleig, amb naturalitat sense ornamentes ni amaniments que només poden enlletgir la bellesa i emmascarar de pretesa guapura la lletjor. Observar les vestimentes. El carrer. Mirar amb el meus ulls i pensar que no es veuen, de la mateixa manera que no em veig a mi mateix; però n'hi ha, siguin guapos o lletjos, plaents de veure, altres deplorables. No tot s'hi val. No. Comoditat barallada amb estètica i perduda joventut que no es maquilla, es deplora, per fora i per dins. De què m'ha vingut parlar d'això avui? La calor, les restes del refredat i el cansament, segur.