Tornaboda

Diumenge 6 de juliol 2014

Tornaboda. No sé pas si aquesta paraula encara es fa servir. Ahir vaig aprendre tres coses noves. Me'n vaig anar a dormir d'hora amb el comfort de saber més del que sabia el dia abans. Me'n queden tantes que no sé si sabré mai! Em vaig perdre el corre-foc i la gentada de Plaça quan es va pondre el sol. M'era igual. Podríem haver quedat. A vegades fa mandra i s'està més bé llegint a casa sense sortir. A l'albergueria, el carrer més insalubre de la ciutat, sense sortida i tancat per l'antiga portalada romànica de la catedral antiga, la que va ser l'església de Sant Miquel, l'arcàngel, on encara es pot apreciar una gàrgola lleonada i les restes de l'antiga muralla romana, la que en desconeixia la seva existència, del Vicus Ausonae. Uns pocs centenars de metres més enllà, passat el pont de Queralt arribant al Prat de la riera, el que es coneix com el passeig de Pep Ventura, una pollancreda sorrosa i relativament ombrívola, el mur del morbo, el que pretenia aïllar la ciutat de les darreres empestades bubòniques del disset i, a la plaça de l'estudiant, la de Dom Miquel de Clariana, contemplant l'escultura de l'estudiant de Vic, amb capa, tarot i espardenyes de set betes, els que van ser els futurs capellans de l'època, els bisbes i els arquebisbes, mudats de cos i de cap i modestos de calçat per apaivagar la vanitat, per fer-los tocar de peus a terra, com ho feien els pagesos i els treballadors, terrenals i exempts de qualsevol frivolitat mundana. Això que la ruta anava del tricentenari a Vic. Interessant, i, curiós, em vaig fixar en aspectes, els que no sabia, que poca cosa hi tenien a veure. Les restes de la muralla romana, el mur del morbo i el què de les espardenyes de set betes. Res. Gota. Gens.