Gens vehement

Dijous 3 de juliol 2014

Estar per sobre del bé i del mal. Complaure't del poder que dóna el diner. Bancs i banquers. Han d'existir. Són necessaris. Extremats que extremen les reaccions quan se'ls escolta i se'ls veu a actuar. Em sobra la mentalitat de culte extrem al diner, aquesta mena de síndrome faraònic d'acumular per arribar al no res i mai al més enllà. La vida tranquil.la que és viu intranquil.la per l'afany de tenir i de mai ser. També em sobra la falsa vocació de servei quan el principal interès és l'interès i depredar com més es pugui millor. Fingir. Tot es diu amb aquella educació que sembla sincera, sense vehemència, la que fa perdre, més que la credibilitat, la raó. Mai alçar el to de veu. Usura i especulació. Angunia. Avui l'Oliu, el del Sabadell, com en Fainé no fa pas massa, per la ràdio. Gent gens grata. Fan la seva feina. Professionals magnífics. Instint de canviar d'emissora i te'ls acabes escoltant. Tenen coses a dir. Es mouen en cercles de poder amplis i influents. Ens poden condicionar la vida present i futura. No tot ha de ser pàtria. Perillosos i interessats, no pas interessants. Al servei dels que fan del diner l'únic objectiu de la seva vida. Lícit, menys quan les praxis no han estat les correctes, quan els fons, les inversions, han servir per a finançar projectes d'ètica reprovable, tant se val, tampoc se sabrà i la justificació sempre estarà a la punta de la llengua i, vés a saber, potser alguna untada al que ha d'impartir parcialment justícia ... el que es diu ... el que es pensa. Criticar, criticar i molt, als polítics que han malbaratat masses diners en infraestructures poc planificades finançades, m'ho penso, pels bancs, per ells mateixos i amb beneficis que no deuen pas haver estat de pela en cinc. Hipocresia. Criticar i no assumir que formen part del desastre. No assumir. Perpetuar i voler continuar vivint de la mamella, d'Espanya, i apostar per a una entesa amb el que no entén res, que no perjudiqui a ningú i beneficiï sempre al de sempre, a ell i als seus, com si les voluntats fossin computables, o, potser sí. Judes es va vendre per trenta monedes d'or i va tenir el que aquesta mena de gent tan poc vehement no crec que tinguin: remordiment de consciència. Judes es va penjar d'un arbre. Aquests no s'equivoquen mai. Parlen bé. Semblen creïbles. Semblen bona gent, segur que s'ho creuen. Gens vehements i amb aquella poca sang que fa encendre l'ànima i rossega les entranyes de qui els escolta i té la certesa que t'enreden donant'he pel sac fent ús de bones paraules.