Tempesta i pluja

Diumenge 27 de juliol 2014

Llevar-me d'hora, un pèl més tard de les set, amb mal d'esquena de jaure. Dolent com el dormir poc. Escriure l'esborrany al menjador. Escolto el quartet per a corda en mi bemoll major de Beethoven, un dels darrers. La climatologia hi acompanya. No fa sol. Està núvol. Estiu estrany. Ahir, tarda de dissabte avorridora. Cap ganes de fer res. Malhumorat. Tempesta i pluja a dojo. No toca. No anar enlloc i cap, cap, desig. Perdre el temps fent zàpping i encallar-me en un canal local on parlaven de la campanya contra el càncer a les comarques d'Osona i del Ripollès. El doctor Alentorn, el que va tractar al pare. Mirar i escoltar i més escoltar que mirar. Petita incorrecció d'expressió. Tots ho diem. S'entén. Acostumats. Parlava de salvar vides i que, gràcies als nous descobriments científics, se'n salvaven moltes. Ho crec. Incidir en les retallades i el mal que fan. No es poden salvar tantes vides. Comença a ser greu la manca de recursos que no aporta el gobierno de la nación i la Generalitat. No es pot investigar prou i els malalts en són els afectats. Incorrecció. Les vides no es salven, es perllonguen i s'allarga el temps de vida enredant a la mort. Es burla el destí, ajornant el major nombre de vegades possible l'hora que teníem assignada, si és que mai se n'ha tinguda cap. Encara no he conegut mai a ningú que se'l salvi gaire de res, i menys de morir, se l'apedaça i l'hora sempre arriba sense diferenciar.