Posposar el repòs

Dijous 31 de juliol 2014

Valorem un cèntim d'euro de més o de menys i depreciem tots els que ens foten a cabassats Perdem temps inútilment treballant perquè ens han deseducat d'aquesta manera estranya. Posposar el repòs. Demà al vespre començava les vacances i les començaré dimarts al vespre. M'han educat en la cultura del treball. Me'n queixo i té delicte que el treballar m'agradi. Ara més que mai. Solo pensar que poques coses més dec saber fer ... ho solo pensar i m'emprenyo perquè sé que no és veritat. Formar part de la gent ricament, sense ser ric, pobre que treballa ni tan sols per les putes, encara seria bo ... postura no massa intel·ligent. Treballar per enriquir als de les elits extractives d'arreu i para de comptar. Sento el treball, mai he estat vocacional de res, com una mena de prostitució social on no em cal sentir-hi cap mena d'orgasme ni cap mena de satisfacció. Professionalitat amb el mínim de fingiment i màxim interès perquè la cosa rutlli. Fer-te el màxim de necessari sabent que no ets imprescindible, la màxima del pare. Tenia raó. Mantenir la clientela, la feina i proveir gustosament l'entorn sense masses afalacs ni masses escridassades. Treballar i prou. Molt poc interessant, sense agraïments innecessaris i amb la resignació mínima. Posposar el repòs, i què?