Possiblement més acceptat

Dimarts 22 de juliol 2014

Renegar sempre quan hi era i ara que se'n va no te n'acabes de refiar. Escenificació. Sembla una mentida tot plegat. Cap mena de certesa i no passar del que pot ser una simple teatralitat del que es vol que sigui i no és. D'en Duran sempre, faci el que faci, digui el que digui, n'esperes que et fotrà la ganivetada pel darrera. Mirar sempre pels seus interessos i fent veure que no és veritat. Maniobra de distracció i no em crec res del que em volen fer creure, ni avaladors ni detractors. Parlo per parlar, sense saber massa, només el que sento dir i el que puc llegir als diaris. No el conec. Intuïcions, hipòtesis, deduïdes també arran del que manifesta i de la manera enredada del seu discurs i de les seves reiterades justificacions. El substitut, l'Espadaler, més proper. Casat amb una vigatana, resident a Vic, portador d'un dels cognoms mes il·lustres de la comarca. Conegut i no el conec tampoc. Veure'l sovint pel carrer. Saber que forma part d'un entorn, d'una manera d'entendre el món, la vida, les relacions, el país ... que em resulta més familiar, més tangible, sense voler dir que el comparteixi del tot i l'adopti com a model o com a referència. Formar part d'aquella mena de vida vigatana on es fa difícil establir la frontera entre l'amor i l'odi. Un món molt particular. Personatge més proper, sí, i possiblement més acceptat. Hipòtesi. Part del procés que ens toca viure amb els entrebancs, les incerteses i el desconcert, d'ells mateixos, dels partits i de les seves indefinicions .