Petit còlic mental

Dimarts 1 de juliol 2014

Les pors preventives del que encara no ha passat. Clavat. Preveure sense saber. Matar la il·lusió d'entrada. La portada, l'editorial, el que coi se'n vulgui dir, d'aquest matí de la Terribas. És molt bona menys quan vol fer broma. No en sap. Tots servim pel què servim. Comparteixo del tot l'entrada que ha fet aquest matí. Pensar amb el què em pugui passar serveix? Potser seré mort abans d'acabar d'escriure aquesta entrada, potser. Errar, errar i perpetuar els errors. Canviar. Costós. Com a molt adaptar-se amb temor, amb por, amb pànic. El sempre mirar el cantó dolent, el que no fa avançar. Sortir al camp perdent de dos gols i el sobre-esforç inútil, innecessari, èpic, sense necessitat, de remuntar. Cap mena de dignitat. No m'agrada. Com tampoc el reinvertar-se. No vol dir res. Som únics. El nostre motllo és irrepetible i millorable fins l'infinit o l'absurd, depèn. Adaptar-se al que vingui sense preveure cap risc més de l'imprescindible; la resta, perdre el temps, gastar inútil energia i, el que més m'emprenya, mostrar mentalitat de perdedor abans d'iniciar la brega, de conquerit abans de plantar cara i de súbdit abans de demanar-te si acceptes el monarca o de lector de la Vanguardia sabent que t'inculcaran la mentalitat de perdedor, de conquerit i de súbdit des de la lectura de la mateixa portada. Petit còlic mental de dimarts primer de juliol. Deu ser que a la ciutat dels Sants, els Sants s'han enlairat la sotana i no els fa res ensenyar les vergonyes. Es veu que estem de Festa Major.