Olor de tabac

Dilluns 21 de juliol 2014

Per què m'haig de sentir culpable quan parlo? M'agrada parlar, encara que mecànicament em costi La meva essència. La particular particularitat. M'agrada. Opino. Vehement. Sensat. Abrandat. Desbarrador. Visionari. Optimista. Derrotista. Trempat. Alegre. Trist. Bipolar. Imprevisible. Educat. Descarat. Respectuós. Irònic. Cínic. Bromista. Barroer. Sensible ... què més? Tot s'hi val. Tot m'agrada. No m'agradaria ser ensopit, previsible, complaent, avorrit, rabiüt ... però puc ser pesat. M'és igual, o no. Dissabte tornant de Barcelona, a les tantes, per la C-17, a Catalunya Música, la fantàstica de Berlioz, fantàstica, sense son, conduint i escoltant. La Cristina dormint al costat. Pensar. Barrinar. Res tèrbol. Concentrat. Haver menjat molt i haver begut poc: dues copes de vi i dues de cava molta estona abans, potser tres de cava, no pas més. Serè. Haver estat amb gent agradable i flaire, olor de tabac impregnada a la roba. Encara hi ha algú que fuma. No ho he fet mai. Supervivent d'un entorn on tothom fumava a tota hora. No està de moda. Criminalització. Perjudica la salud, diuen. Altres coses la deuen perjudicar més, la mental, segur, al pas que anem, i pocs en fan esmena. No m'importa que em fumin. Molt de temps feia que no treia la camisa a ventilar al terrat. Molt de temps, des que l'snack i el casino s'ambientava en un núvol espès i no pas de boira vigatana. Ara ni fum ni boira. D'inici molèstia. Adonar-te'n a mitja Meridiana. Olor de tabac. Poc acostumat. Reflexionar. Hi vaig viure.Vaig créixer amb aquesta olor, no me n'adonava i no m'ofenia. Cap record tinc del pare sense el cigar als dits abans de la malaltia i les cosines sempre parlen que el seu pare, en Ramon Font primer, gairebé morint-se fumava al llit. Extrems. Totes les masses piquen, unes piquen més fortes que les altres i no fan repicar campanes.