Vigilant

Divendres 11 de juliol 2014

No sé si serviria com a vigilant. M'ho prendria com una feina i en podria arribar a ser competent. M'ho puc pensar. No m'agradaria. Feina a vigilar-me i només em faltaria haver de vigilar als altres. Poc m'importen la majoria de vides alienes i els seus afers quotidians del tot per haver-ne d'estar al cas. Poc atractiu. Feinada inútil. Malbaratar energia per a res. A primeres hores del matí, parte de novedades, hereva d'una mena de cultura d'espieta de la senyoreta. Reiteració diària d'un que es fa dir company. Repassada general d'incidències reals, imaginades i amanides. Parlar dels altres sempre i als altres el seu parlar m'hi deu incloure. Enfermetat. Una mena de tara. Reparable sense intenció de ser mai reparada. Incompetència per manca d'intensitat, de concentració, de no estar mai al cent per cent per una energia no aplicada a la teva feina i desviada a vigilar el què fan i el què no fan els que no haurien de fer venir fred ni calor. Incapacitat de valorar el que fas. Vigilar. Controlar vés a saber què i a qui. Voler saber el teu lloc al món. No saber de competències ni de límits. Malestar. Desgavell. Impulsar la incompetitivitat del voler-ho saber tot, de voler-ho controlar tot quan no se sap res, ni es controla res, ni a un mateix.

Comentaris