Molt discutida

Diumenge 13 de juliol 2014

El maniqueisme de la política. Insuportable. Estar amb mi o estar contra meu. Insofrible. Un pas més cap a la tergiversació de la realitat, del que vol la gent sense saber-ho massa o sabent-ho del tot. Intenció d'enganyar, de manipular. Sempre em quedarà el dubte. Els convergents que no acaben de fer mai el pas. Els d'Unió no et deixen treure l'aigua clara de res del que fan ni del que diuen. Esquerra jugant a no arriscar i amb la sensació personal del qui no arrisca no pisca, molt còmode. Iniciativa de viure als núvols i de voler la lluna del pesca llunes de Torelló, aquell que la volia pescar amb un cove al Ges i no l'abastava mai. Els socialistes? Llàstima. No ho sé. M'han estat molt pròxims. No els he votat mai i no crec que els voti d'aquí endavant. Voler ser el que potser no s'és. Poc consistents ser socialistes i cosmopolites quan es va ben apeixat de butxaca, de feina ... i estúpid votar centre o dreta quan s'està en una cadena de producció remunerada amb un sou de misèria. Me'n dolc. Masses vegades he votat el que no hauria calgut votar. Masses socialistes han abandonat, hagués fet el mateix, ara que hi ha crisis, que el vaixell s'enfonsa, que hi ha canvi, lògic i legítim pel simple fet que el món, els temps, la situació, ha variat i en resten aquells, autèntics o no, que venien a votar quan era president de mesa als habitatges Montseny, les cases barates de Vic, el barri on em vaig criar, no pas al PSC, més aviat donaven suport a una cosa que en deien PZOE, mentre una mena de Gauche Divine votava un PSC de caire cosmopolita envernissat de catalanisme d'idees progressistes de butxaca plena i de feina no gaire estrebada, vivint a esquenes d'aquest PZOE més realista i que, com ells, tampoc es feia massa seva la realitat. Impressió molt personal i molt discutida, molt, massa i tot.