En el fons

Dissabte 5 de juliol 2014

En el fons, encara que se'n malparli, i ningú, o ben poca gent, en vulgui ser, el fonament religiós forma part de la nostra manera de ser. Solo pensar que el portem molt endinsat. Es sol mostrar molt personificat i amb aparences molt variades. Traïció del subconscient. Ni la més mínima capacitat d'abstracció, d'esforç intel·lectual sense filosofia per intentar recapacitar i adonar-se que podria ser veritat, no pas l'existència d'una divinitat, més que res acceptar el fet d'estar sol es pot fer insuportable i calen referents. Una altra història està en el camí que escollim si és el més adient. Supòsit. Viure encertadament enganyat o complagut. Una opció de vida. Allunyat del ranci. L'anyell de Déu, l'animal més manso i més estúpid de la terra, el que es deixa matar sense queixa, resignat. Gregarisme. Fer el que fa tothom i no pas per quedar bé, més per no fugir, per no ser marginat o apartat del ramat i per no esforçar-se cap a la recerca de noves alternatives. Comoditat. Empassar. Avui dia de la festa major. He anat a tot arreu. He seguit el ramat. M'ha agradat, ho confesso. Tardaré anys a tornar-hi. M'he empassat el sermó del bisbe. Ha estat millor del que m'hauria pensat, sense ser cap cosa de l'altra món. Punt. Concerts multitudinaris de música lleugera catalana. No valoro la qualitat ni l'estètica i, de la música, ni en parlo. Qüestió de gustos més o menys coincidents. Bona política de màrqueting. L'oferta. Facilitat l'elecció. Uniformitzar, com en la fe, la que sigui, com en qualsevol creença, penalització de la diferència, encara que no es vulgui vendre així pel simple pudor de no voler ser incorrecte.