Posa'm una Voll

Diumenge 20 de juliol 2014

Tornar a Vic molt tard de matinada i dormir fins a les deu tocades. Inhabitual. Descansar tot el dia. Demà tornar a l'existència de sempre. Pujar al matí a Plaça. Triatló. Esforç volgut un xic massa esforçat. Cadascú. A mi no em caldria. Altres coses faig sense que em suposin aquesta dosi de patiment innecessari. Visualitzar, res a veure amb la prova, una experiència d'egoisme no assimilat de fer el que un només vol perquè toca, perquè s'ha de fer i en penso el que en penso perquè mano jo i m'ho tinc muntat d'aquesta manera. Petitesa domèstica que es pot arribar a fer grossa. Abans d'anar a casa. Escoltar, mirar i interioritzar el que en pensava, res més, res m'hi anava. No opinar públicament. Poc respecte pel que va cansat, pel que sempre calla i empassa. Prioritzar el que hom vol i malhumor i ronc com a coacció. Sempre el mateix. Negativar i enderrocar a l'altre conscientment sense voler, però fent-ho. Tot malament els altres, mai un mateix. Escoltar una dialèctica agra. Insofrible. Cap empatia i, si el que rep s'enfada o es queixa, passa a ser el dolent i a estar errat. Sensació de covar a partir de masses silencies. Incomoditat. Egoisme transmès a l'agredit per part de l'agressor com una mena de víctima que ho soluciona, placebo, amb el simple posa'm una Voll avui i demà potser en seran dues i vés saber si es podrà aturar o s'aturarà de cop, el beure i la relació poc empàtica mancada de cap mena de bilateralitat. Desagradós.