Aquella hora

Dimecres 9 de juliol 2014

Aquella hora, la que em voldria llevar més d'un dia no feiner i sempre me'n faig el propòsit inassumible. Voler llegir de bon matí, escriure i escoltar música també ... i no m'he vist mai en cor de llevar-me. Mandra i manca de necessitat. Irresolt i arraconat com a propòsit. Voler estar sol, de fosc, de matinada. Esperar que surti el sol. Des de casa no es pot veure com surt, els edificis me'l tapen i el parc està orientat cara nord. El Pirineu, l'Esquirol i Tavertet una bona vista des de l'estudi. De cinc a sis del matí.. Hora esveradament tranquil.la. Burocràcia feinera. Paperassa i estar sol al despatx. A partir de les sis, res a veure. Interès narratiu molt relatiu i particular. Arribar a la feina i escoltar música clàssica a la ràdio. Un petit luxe que facilita la vida i la jornada un pèl dura i estressant, vida i jornada. Poc capficament, de res serveix parlar-ne. Sensació d'incomprensió o de no saber entendre res. Sensació. La millor hora. Em sento traslladat al meu món i no pas pels trens que comencen a passar cap a Barcelona i el primer que puja cap a Ripoll. M'hi enfilaria, més cap a mar que cap a muntanya. Sortir un moment a fora i veure, aquí sí, com el sol treu el cap pel Montseny. Inici del tràfec. Avui ha sonat Bach, un motet a vuit veus. Les sis i comença a sonar el telèfon; les preses, les exigències, la feina feta al moment sense massa planificació i la Terribas començant el dia amb el desperta Catalunya. Tràfec. Exigència i responsabilitat professional no pas compatible amb el que es pot entendre com a benestar; el material? sí, possible.

Comentaris