Un estany fa el fet?

Dimarts 8 de juliol 2014

Diumenge: intenció d'arribar fins a Banyoles, deixar-ho per anar a Granollers i arribar a Mataró. Feia vint-i-un any que no hi havia estat. La Cristina estava embarassada de la Berta. Hi viuria. El mar. Estel.lades als balcons del centre i sentir parlar català al carrer. Des de la comarca, Osona, ens ho mirem tot diferent. Massa. Sembla que ens fotin un pal pel cul i ens surti per la boca. Insuflats. Ens pensem que som el centre del món; bé, des d'una taula de l'snack, de les preferents, de les que he estat assegut no fa pas massa estona, el món es pot arribar a veure així, ho confesso. Mataró. Em va agradar. A Osona hi ha la convicció que Granollers, Manresa i Mataró no valen gaire res. Són ciutats lletges. No ho penso. Vic comparable a Siena o Lucca ... Toscana, bella i arrogant. Sempre ho dic i ho diré. Com una dona frígida i freda arreu. Bellesa transitòria i estètica. Validesa discutible. Vigatà atípic ... m'ho diuen. Massa trempat. Socialment massa obert. M'agrada parlar, potser un xic massa i tot. Una perla, vaig pensar que a la Imma l'hi hauria agradat. La Cristina em va dir que com coi ho sabia i la Berta anava seguint i va fent pòsit. És el que vull i m'interessa. Espero que alguna hora m'ho valori. La capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria i el retaule del Roser. El retaule com aquell. La pobresa del nostre barroc, dels obscurs temps del treballar per a recuperar-nos de la desfeta, però la insistència, encara que barroera, de voler estar al món. La capella, la sala de juntes i la imatge de la Dolorosa, encara n'estic impressionant. M'agrada l'art sense ser-ne un expert. Frescos del Viladomat i anar més enllà de saber que no és pas sols un carrer de Barcelona, no. Tot molt tètric, molt obscur, i què? A Mataró, vida, molta vida, als carrers i el mar avall. Tren, carretera i flux, sí, flux de gent i de vida, el que m'agrada i no és pas només a Mataró. Si hagués anat a Banyoles m'hauria passat el mateix sense mar. Un estany fa el fet?